Aquesta torre modernista de 45 metres d’alçada permetia
augmentar la pressió de l’aigua utilitzada a les
instal·lacions de Catalana de Gas. S’aixeca sobre una
base de planta rectangular sobre la qual es disposa un
tronc de planta octogonal que sustenta el dipòsit, un
cos cilíndric totalment recobert de ceràmica i envoltat
per agrupacions de dobles obertures. Es corona amb
una coberta cònica recoberta de ceràmica en la qual
s’obren quatre obertures a manera de mansardes.

És una construcció de 20 plantes que ha esdevingut 
una fita entre els barris de Gràcia i Sant Gervasi. El va 
aixecar Claudio Carmona en un estil arquitectònic brutalista 
en què predomina l’acer. Es visitarà la planta 16, 
que allotja un estudi de disseny i comunicació, des del 
qual es pot gaudir d’una vista especial de la ciutat.

Resultat del boom especulatiu en la construcció
d’edificis d’oficines a la Barcelona de la dècada de
1960, la Torre Colom s’emmarca en el cànon brutalista,
corrent que s’inspirava en l’aleshores incipient cultura
pop. Les seves façanes, guerxes i inclinades, estan
revestides de plafons d’agregat de formigó. Coronant
l’edifici hi ha una piràmide invertida de formigó, els
costats de la qual descriuen un gir de 45 graus respecte
de les façanes, i converteix la torre en una referència
visual al costat de la ciutat medieval.