Aquest edifici constitueix l’homenatge que Josep Puig i
Cadafalch fa a la tipologia de palau medieval barceloní,
distribuint l’espai mitjançant un pati interior amb una
escala que ens condueix al pis principal. En destaca la
pedra treballada de les façanes estucades blanques,
la tribuna d’estil gòtic, la porta principal i les dues
torres laterals cobertes amb teulada a quatre vessants.
Rehabilitada als darrers anys per a usos culturals, està
gestionada per la Fundació la Caixa.

Després de l’última restauració, el Palau Mornau s’ha 
obert al públic com a museu dedicat al cànnabis. 
De l’antic edifici, dels segles XVI-XVII, se’n conserva el 
parament extern de carreus resseguits amb estuc i 
les obertures emmarcades amb pedra motllurada. La 
reforma i l’ampliació del 1908, d’aire modernista, són 
visibles a la façana, en què destaca la tribuna de ferro 
forjat, i a l’interior, amb alguns elements remarcables, 
com ara la llar de foc, la decoració dels sostres i el pati 
interior.

Palauet classicista de planta rectangular que
s’organitza al voltant d’un pati central, cobert per una
claraboia i format per columnes de marbre multicolors.
L’ampliació al carrer Roger de Llúria replica la façana
original i relliga el conjunt amb una façana aixamfranada,
lleugerament enretirada de la línia del carrer, que
esdevé l’entrada principal. Està presidida, al coronament,
per quatre escultures de cos sencer. És la seu
del Col·legi d’Advocats des de l’any 1922.

Les antigues cambres reials del Palau de Pedralbes
(la cambra d’Alfons XIII, l’avantcambra i la cambra de
Victòria Eugènia) conserven encara avui bona part de
la seva empremta original, aquella que van deixar els
aristòcrates barcelonins que van decorar al seu gust
aquests espais i alhora l’empremta dels estadans que
en el seu dia els van ocupar: el Rei Alfons XIII i la seva
esposa la Reina Victòria Eugènia.

Aquest palau barceloní fou elevat per Lluís de Centelles 
a final del segle XV sobre un altre edifici del segle XIII. 
Amb tres façanes de carreus de pedra de Montjuïc 
cedits de les pedreres municipals, destaca la de la 
baixada Sant Miquel, amb portal adovellat, i finestrals 
de traça gòtica convertits després en balcons. 
El pati rectangular, ordenat entre el XV i el XVI , disposa 
d’escala allotjada al mur que al segon tram penetra per 
una de les crugies en forma de galeria.

Des del 1907 acull la seu de l’Ateneu Barcelonès, prestigiosa
entitat cultural de la ciutat. Construïda el 1796,
és obra del mateix baró Josep Francesc Ferrer de Llupià.
Posteriorment ha sofert moltes transformacions,
entre les quals cal esmentar la reforma del 1906, en
la qual participà Josep M. Jujol i Gibert. Les parts més
interessants de la construcció són l’accés pel carrer
de la Canuda, amb un ampli pati d’escala coberta; la
decoració d’alguns salons i de la biblioteca, i l’original
jardí a l’altura del pis principal.

Palau senyorial que va fer edificar el marquès de Moja
i que ocupava una de les torres de la Porta Ferrissa,
oberta a les muralles de la Rambla. El seu estil mostra
els darrers moments del barroc junt amb influències
del neoclassicisme francès. Al final del segle passat el
palau fou adquirit pel Marquès de Comillas i després
d’un llarg abandó durant el qual patí un parell
d’incendis, el 1984 fou rehabilitat i adaptat com a seu
de la Direcció General del Patrimoni Cultural de la
Generalitat de Catalunya.

Palau exponent del barroc civil català, encarregat com  
a residència per felipe manuel d’amat i de junyent,
virrei del Perú. la seva mort prematura va fer que fos
la seva vídua la que gaudís de “la casa de la rambla”,
la qual, des d’aleshores, va quedar rebatejada com el
palau de la virreina. l’edifici s’estructura a l’entorn de
dos patis interiors, un dels quals dóna accés a la planta  
noble amb una escala doble que arrenca del vestíbul.