Aquest palau barceloní fou elevat per Lluís de Centelles 
a final del segle XV sobre un altre edifici del segle XIII. 
Amb tres façanes de carreus de pedra de Montjuïc 
cedits de les pedreres municipals, destaca la de la 
baixada Sant Miquel, amb portal adovellat, i finestrals 
de traça gòtica convertits després en balcons. 
El pati rectangular, ordenat entre el XV i el XVI , disposa 
d’escala allotjada al mur que al segon tram penetra per 
una de les crugies en forma de galeria.

El procés de recuperació per a l’ús ciutadà de l’antic 
convent de Sant Agustí ha estat afrontat en tres grans 
etapes diferents des de la meitat dels anys noranta. En 
la primera i més exhaustiva, es va rehabilitar el convent 
per a la seva nova funció de centre cívic; en la segona, 
es va recuperar el claustre com a espai utilitzable i es 
van ampliar les dependències del centre, i en la tercera, 
l’equipament ha guanyat nous espais mitjançant la 
recuperació de les cinc capelles annexes al claustre i 
les tres sales del soterrani.

Aquesta joia del gòtic català té un important valor 
afegit: el conjunt ha estat utilitzat per la comunitat 
de les clarisses des de la seva fundació i fins a l’any 
1983, que es va obrir al públic. Gràcies a aquest ús 
ininterromput, avui ens podem atansar a la vida 
d’aquesta comunitat religiosa femenina tot recorrentne 
els espais més quotidians. El Museu Monestir conté 
nombroses obres d’art, objectes litúrgics i mobiliari 
que la comunitat ha anat aplegant al llarg dels segles. 
Han intervingut en la seva restauració en els darrers 
120 anys Joan Martorell, Geroni Martorell, Pallàs, 
Bassegoda, Ros de Ramis, Casanoves, López Íñigo i, 
des de l’any 1988, Josep M. Julià.

Anomenat «Edifici Vell», és una construcció marcada 
per la posició del Saló de Cent i el pati d’entrada, resultat 
d’adaptacions al llarg de sis-cents anys. El 1373 es 
construí el Saló de Cent, primera edificació explícita 
per acollir les reunions del Consell de Cent Jurats. 
Era una sala al pati de la casa de l’escrivà del Consell 
i fou encarregada al mestre Pere Llobet. A posteriori, 
l’arquitecte Arnau Bargués féu la porta per a les noves 
dependències al carrer de la Ciutat. Al segle XIX, es duu 
a terme l’aixecament d’una nova façana, encarada a la 
plaça de Sant Jaume.