60 anys separen aquesta antiga fàbrica de filatures, 
d’amplis finestrals, voltes i grans estructures metàl·liques, 
del lluminós habitatge actual. Un espai organitzat per volums 
i laberíntics carres a dos nivells que permeten, des de
qualsevol racó, la mirada de tot el conjunt. Una successió
de funcions que giren al voltant d’una cèntrica, alhora que
ben comunicada, zona de servei. Un lloc que combina el
passat i el present en harmonia.

Aquesta antiga botiga i habitatge del 1934, s’ha adaptat 
recuperant models d’intercanvi, comunicació i multifuncionalitat. 
Es recupera la planta baixa, amb doble espai 
i pati posterior, dotant-la de més llum, ventilació natural i 
noves instal·lacions. S’utilitzen volumetries i materials de 
proximitat, inspirats en els tradicionals, per potenciar la 
recuperació dels petits oficis de la nostre ciutat.

Aquest edifici, plenament emmarcat en la dècada dels
vuitanta, és una església de planta rectangular amb una
coberta destacada i singular. Té una estructura de formigó
armat en forma de paraboloide hiperbòlic, figura reglada
construïble a partir de directrius rectes. L’entrada de llum
es fa mitjançant unes grans vidrieres que re-interpreten
les de les esglésies gòtiques amb la repetició d’una peça
prefabricada de formigó.

El Passatge del Sucre és la recuperació i transformació
d’una antiga fàbrica composta per un conjunt de cinc
edificis, pertanyents a un recinte industrial de 1916 (una
destil·leria d’alcohol). El resultat són 29 habitatges readaptats 
(lofts), classificats en set tipologies de diferents dimensions
i distribucions. El conjunt destaca per la conservació
dels elements originals, com la volumetria, el maó vist, les
façanes, les obertures i les estructures tant de fusta com 
metàl·liques.

El primer edifici de La Escocesa va ser una fàbrica tèxtil
d’estampats de la família Paul. A partir del 1877, el recinte
industrial el van ocupar diferents empreses que llogaven
part de l’antiga fàbrica, entre d’altres l’empresa Johnston,
Shields i Cia - La Escocesa (1894-1984), que li acabà donant
el nom. En aquests moments, La Escocesa acull una
vintena d’artistes residents dedicats especialment al camp
de les arts visuals.

Can Ricart fou el primer gran vapor del Poblenou al segle 
XIX, esdevingué parc industrial d’empreses a principis
del segle XX i, a partir del 1997, allotja aquest centre de
producció i investigació artística. El projecte de rehabilitació
es fa des del respecte per l’edifici, reconeixent el
seu caràcter i re-interpretant-lo per adaptar-lo al nou ús,
mantenint les cicatrius de les transformacions i afegint-ne
de noves. L’espai no pretén ser estàtic i formalista, sinó
contenidor de l’activitat que s’hi desenvolupa, mutable i
espontània.

La forma irregular del volum de l’edifici estava predeterminada
per l’ordenació urbanística. Projectant una
composició rectangular a l’estil Mondrian a la façana oest,
el rectangle de les plantes superiors sura sobre la base i
crea, en el buit entre tots dos, una terrassa. A partir d’aquí,
el rectangle es pot detallar a escala humana, en contrast
amb l’escala metropolitana del rectangle superior. A més,
es fa referència al passat industrial del barri mitjançant el
marc estructural blanc i els panells lleugers de ceràmica.

Raresa moderna en la transformació del 22@ negant
angles rectes i paral·lelepipèds, i fugint de la cromàtica
gris, fosca i vidriada. La pell exterior, composada de grans
làmes que protegeixen les oficines de la radiació solar,
ajuda a annexar l’edifici nou amb les restes de Can Tiana, 
l’antiga fàbrica catalogada com a patrimoni industrial, on
s’ubiquen diferents equipaments. La Comissió del Mercat
de les Telecomunicacions és un organisme públic que
regula de forma independent els mercats nacionals de
comunicacions electròniques i de serveis audiovisuals,
establint i supervisant les obligacions dels operadors i
fomentant la competència.

La Central Tànger es construeix en ple Districte 22@ i és la
segona central de producció tèrmica de la xarxa urbana de
distribució de calor i fred del 22@ i Sant Adrià del Besòs.
Té com a finalitat garantir el subministrament
en els períodes de més demanda, així com entrar
en funcionament en cas de necessitat per qualsevol
eventualitat. La solució arquitectònica de l’edifici permet
que s’incorpori a l’entorn d’una manera harmoniosa, que
doni una solució de continuïtat respecte a les edificacions
contigües existents i que s’integri en una zona verda.

El Casino l’Aliança del Poblenou és una entitat de caràcter
recreatiu, cultural, social i mutualista fundada el 1868 per
Lluís Remisa al barri del Poblenou. En aquell moment era
força representativa del moviment dels ateneus populars
que impulsà la societat civil catalana. La primera seu es va
inaugurar el 1878 al carrer de Wad-Ras. Fins al 1929 no es
posà la primera pedra de la seu actual, tot i que les obres
no van acabar fins al 1944.