El projecte de Josep Fontserè va ser reformat durant 
l’Exposició Universal per Jaume Gustà, per adequar-lo 
com a sala de festes i conferències; després Josep 
Amargós, sota la direcció d’Elies Rogent, li va retornar 
l’aspecte original. L’edifici està plantejat com el desenvolupament 
en l’espai d’una secció lobulada, composta 
de pilars de foneria i bigues corbades de ferro cobertes 
d’un entramat de fusta. Les testeres, de maó vist, 
estan concebudes com dos murs que interrompen i 
acoten la seqüència espacial.

Aquest projecte inclou la cobertura i l’ampliació d’una 
pista esportiva, l’adequació dels vestidors existents i la 
millora de l’accés al conjunt escolar de la Maquinista. 
La pista s’ha cobert amb pòrtics de fusta laminada. 
L’edifici dels vestidors s’ha ampliat amb la construcció 
d’un cos afegit, i també se n’ha adequat l’entrada, amb 
una pèrgola de fusta. Aquesta actuació ha comportat 
el guany de visibilitat dels dos elements històrics de 
l’antiga fàbrica de la Maquinista que es conserven: la 
xemeneia i l’encavallada.

Després de l’última restauració, el Palau Mornau s’ha 
obert al públic com a museu dedicat al cànnabis. 
De l’antic edifici, dels segles XVI-XVII, se’n conserva el 
parament extern de carreus resseguits amb estuc i 
les obertures emmarcades amb pedra motllurada. La 
reforma i l’ampliació del 1908, d’aire modernista, són 
visibles a la façana, en què destaca la tribuna de ferro 
forjat, i a l’interior, amb alguns elements remarcables, 
com ara la llar de foc, la decoració dels sostres i el pati 
interior.

Aquest edifici d’oficines s’estructura en sis plantes, de 
les quals la planta baixa i el soterrani se situen dins els 
límits del solar, mentre que les superiors es desplacen 
per alliberar l’espai de la plaça situada al migdia 
i generar un espai més ampli. Des del punt de vista 
funcional, l’edifici es caracteritza per la flexibilitat de 
la distribució interior, l’aprofitament total per a espais 
operatius, i la màxima sostenibilitat i el reaprofitament 
energètic en l’explotació de les instal·lacions.

Construït el 1884, va ser ampliat i remodelat de manera 
integral entre 2005 i 2007 per Josep Miàs, deixeble 
d’Enric Miralles. El mercat actual conserva l’estructura 
de ferro original, però l’aspecte exterior conjuga 
línies rectes amb elements de curvatures i pendents 
diverses, amb una gran pèrgola que cobreix l’entrada 
principal.

A la nova seu de la Filmoteca de Catalunya conviuen espais oberts al públic amb
una oferta cinematogràfica polivalent i les oficines de la institució. L’edifici, de 
7.500 m², és un volum de formigó vist que s’integra perfectament en el seu entorn,
ja que prop del 40 % de la seva superfície es troba sota la nova plaça que s’ha
creat, i la planta baixa és concep com un espai obert a la plaça. L’espai interior
s’organitza al voltant de dos «moviments»: el descendent, cap a la foscor de les
sales de cinema, i l’ascendent, cap a la llum.

Aquest conjunt, que s’alça en l’espai que anteriorment 
ocupaven les piscines Folch i Torres, conté 127 habitatges 
protegits, promoguts pel Patronat Municipal de 
l’Habitatge de Barcelona, dels quals 96 són habitatges 
amb serveis per a gent gran, d’uns 40 m², i 31 són 
habitatges en dret de superfície, d’entre 60 i 80 m² 
aproximadament. A més de locals i aparcaments, la 
nova construcció acull, a la planta baixa i l’entresòl, dos 
equipaments socials: la nova seu del Casal de Gent 
Gran Josep Trueta i el nou Casal de Barri Folch i Torres. 
Durant la visita s’accedirà als equipaments, al pati 
interior i al terrat.

La rehabilitació integral d’aquest bloc d’habitatges 
del segle XIX ha permès ampliar les dependències 
del Centre Cívic Pati Llimona, amb el qual ha quedat 
connectat interiorment. L’actuació, de gran complexitat, 
ha respectat dos elements originals de l’edifici: la 
façana i els sostres ornamentals. També ha comportat 
la recuperació d’un tram de 17 m de la muralla romana, 
integrada en el pati interior, i de noves restes arqueològiques, 
visibles des de la planta baixa.

L’Hotel Catalonia Catedral se situa en un edifici de 
façana modernista del 1910. La decoració en pedra que 
emmarca els balcons, el treball en ferro forjat de les 
baranes i els fanals ens recorden l’arquitectura de la 
Secessió Vienesa. La reforma de l’edifici i el seu canvi 
d’ús com a Hotel al 2009 permeten recuperar aquest 
espai al barri Gòtic, destacant els espais oberts com 
el pati interior o la coberta, des d’on es pot gaudir 
d’una vista de la Catedral.

Coneguda originàriament com la Casa Solé i més tard 
com la Casa del Porró, per la presència simbòlica d’una 
forma de porró, integrada a les reixes de ferro forjat, 
manté amb força fidelitat la volumetria original de les 
edificacions de meitat del segle XVIII que van donar 
forma a l’entramat urbà tradicional de la Barceloneta. 
Rehabilitada recentment, se n’ha conservat l’aspecte 
original de la façana, i se n’ha adequat l’interior com a 
equipament cultural de barri.