La transformació d’aquesta nau industrial de 5.500 m2
s’articula en boxs destinats a allotjar-hi empreses de
creació recent i diferents zones de serveis comuns. S’ha
prioritzat l’entrada de llum com a aportació significativa
a l’espai original d’un magatzem antic i fosc. La façana
impactant, el colorit de l’espai, la llum natural abundant i
el caràcter desenfadat de la senyalització de l’edifici
contribueixen a crear un entorn vibrant, idoni per potenciar
el dinamisme empresarial de la ciutat.

(No es permet fer fotografies dins aquest edifici)

BD Barcelona Design va ser fundada el 1972 pels arquitectes 
i dissenyadors Pep Bonet, Lluís Clotet, Cristian
Cirici, Mireia Riera i Òscar Tusquets. En el seu catàleg es
troben dissenys de creadors contemporanis com Alfredo
Häberli, Jaime Hayón, Konstantin Grcic o Ross Lovegrove,
o històrics com Antoni Gaudí o Salvador Dalí. A l’octubre 
del 2011 va obrir un showroom gallery, rehabilitant un
espai industrial al Districte 22@, on estan exposats
els seus productes.

Aquesta antiga botiga i habitatge del 1934, s’ha adaptat 
recuperant models d’intercanvi, comunicació i multifuncionalitat. 
Es recupera la planta baixa, amb doble espai 
i pati posterior, dotant-la de més llum, ventilació natural i 
noves instal·lacions. S’utilitzen volumetries i materials de 
proximitat, inspirats en els tradicionals, per potenciar la 
recuperació dels petits oficis de la nostre ciutat.

La solució formal del recreixement de la xemeneia històrica
respon a una doble premissa: la utilització com per l’evacuació
dels gasos de combustió de la nova Central de Climatització i
l’emplaçament condicionat per un entorn arquitectònic molt
determinat, sota la presència del conjunt patrimonial de Ca
l’Aranyó, l’edifici de nova planta de la UPF i els immobles de
Mediapro que delimiten la plaça cívica del Campus de la
Comunicació. S’ha treballat sobre la base d’un con d’acer
inoxidable mate que recobreix, com una pell, el conducte cilíndric
de fums, de 8 metres d’alçada i 1,10 m de diàmetre fixat a la
xemeneia històrica, mitjançant un sistema de 5 tensors ancorats
a la base interior. La conoide dóna continuïtat a l’estructura original
de la xemeneia i permet assenyalar, amb respecte, el tram sobreposat
personalitzant el coronament a fi de recuperar la imatge clàssica del remat.

Can Felipa és el nom popular de l’antiga fàbrica Catex
(Central de Acabados Textiles). Ara és un centre cívic amb  
un projecte cultural i pluridisciplinari obert a creadors,
veïns, entitats i grups de la ciutat que vulguin aportar o
proposar idees, o participar-hi. El projecte posa un interès
especial en la producció artística emergent, sobretot en
les arts visuals i en les arts escèniques.

60 anys separen aquesta antiga fàbrica de filatures, 
d’amplis finestrals, voltes i grans estructures metàl·liques, 
del lluminós habitatge actual. Un espai organitzat per volums 
i laberíntics carres a dos nivells que permeten, des de
qualsevol racó, la mirada de tot el conjunt. Una successió
de funcions que giren al voltant d’una cèntrica, alhora que
ben comunicada, zona de servei. Un lloc que combina el
passat i el present en harmonia.

El Casino l’Aliança del Poblenou és una entitat de caràcter
recreatiu, cultural, social i mutualista fundada el 1868 per
Lluís Remisa al barri del Poblenou. En aquell moment era
força representativa del moviment dels ateneus populars
que impulsà la societat civil catalana. La primera seu es va
inaugurar el 1878 al carrer de Wad-Ras. Fins al 1929 no es
posà la primera pedra de la seu actual, tot i que les obres
no van acabar fins al 1944.

La Central Tànger es construeix en ple Districte 22@ i és la
segona central de producció tèrmica de la xarxa urbana de
distribució de calor i fred del 22@ i Sant Adrià del Besòs.
Té com a finalitat garantir el subministrament
en els períodes de més demanda, així com entrar
en funcionament en cas de necessitat per qualsevol
eventualitat. La solució arquitectònica de l’edifici permet
que s’incorpori a l’entorn d’una manera harmoniosa, que
doni una solució de continuïtat respecte a les edificacions
contigües existents i que s’integri en una zona verda.

Quan es va construir la cascada del Parc de la Ciutadella, 
va ser necessari disposar d’un gran dipòsit d’aigua que 
l’abastís. Fontserè va idear una gran bassa elevada sostinguda 
per una estructura de pilars i arcades impressionant, 
feta de maó vist, amb la qual s’aconsegueix un espai 
interior que recorda les naus de les esglésies romàniques. 
Actualment s’ha rehabilitat l’espai de la coberta, on hi ha 
la bassa d’aigua, i s’ha adaptat l’interior com a sala de 
lectura de la biblioteca de la UPF.

Raresa moderna en la transformació del 22@ negant
angles rectes i paral·lelepipèds, i fugint de la cromàtica
gris, fosca i vidriada. La pell exterior, composada de grans
làmes que protegeixen les oficines de la radiació solar,
ajuda a annexar l’edifici nou amb les restes de Can Tiana, 
l’antiga fàbrica catalogada com a patrimoni industrial, on
s’ubiquen diferents equipaments. La Comissió del Mercat
de les Telecomunicacions és un organisme públic que
regula de forma independent els mercats nacionals de
comunicacions electròniques i de serveis audiovisuals,
establint i supervisant les obligacions dels operadors i
fomentant la competència.

L’edifici es construeix en dos estrats. L’estrat inferior
és una plaça oberta per als esdeveniments públics. El
nivell superior és on es localitzen els espais expositius.
Una sèrie de patis travessen tots els estrats i
estableixen diverses relacions entre ells. Construït en
motiu del Fòrum de les Cultures 2004, reobre ara les
seves portes com a Museu Blau de les Ciències Naturals.
Els arquitectes Herzog & de Meuron, autors de
l’edifici original, han estat també els responsables de
l’adaptació de la nova seu del Museu i del disseny museogràfic
de l’exposició de referència «Planeta Vida».

El procés de disseny de l’edifici està intrínsecament 
relacionat amb el que conté, des de l’etapa de conceptualització 
fins a l’evolució final amb tota la complexitat 
constructiva. L’estructura metàl·lica principal, resolta amb 
quatre pòrtics, defineix diferents característiques i tipus 
d’espais. Per acabar de donar-li forma, ja no hi haurà vidre,
material tradicional en aquest tipus de construccions, sinó
ETF, que aportarà condicions de confort al resultat final.

Torre d’oficines al districte 22@, la façana de la qual dóna
a l’avinguda Diagonal. Macla entre el volum de la torre i
del sòcol. El cos baix i transparent alleugereix la vista des
del carrer de Bolívia i ofereix un espai públic (lobby) com a
continuació de la plaça, amb un paviment continu. La solució
estructural aprofundeix el model d’entramat tubular,
similar al del Hancock o al de la torre Sears a Chicago i, a
part de resoldre el sosteniment de l’edifici, també soluciona
la composició de la façana.

La forma irregular del volum de l’edifici estava predeterminada
per l’ordenació urbanística. Projectant una
composició rectangular a l’estil Mondrian a la façana oest,
el rectangle de les plantes superiors sura sobre la base i
crea, en el buit entre tots dos, una terrassa. A partir d’aquí,
el rectangle es pot detallar a escala humana, en contrast
amb l’escala metropolitana del rectangle superior. A més,
es fa referència al passat industrial del barri mitjançant el
marc estructural blanc i els panells lleugers de ceràmica.

L’emplaçament de Ràdio Nacional d’Espanya al districte 
tecnològic 22@ permet disposar de 3.000 m2 repartits 
en quatre plantes, planta baixa i soterrani, amb una bona 
dotació tecnològica per a les comunicacions. Aquesta 
nova seu s’ha construït amb sistemes d’estalvi de consum 
energètic. Cal destacar-hi el treball de la façana amb els 
brise-soleils de colors.

La intervenció a l’antiga fàbrica de Can Framis per
convertir-la en espai expositiu de la Fundació Vila Casas
mostra la seva deteriorada pell formant un collage
contemporani i construeix un nou edifici que connecta
les dues naus existents, coincidint a la vegada amb el
traçat d’una altra antiga nau. D’aquesta manera, els
tres edificis configuren un pati que es converteix en
un vestíbul polivalent per al museu. La visita interior
es comença des de la cota més alta, fent un passeig
continu de baixada.

Can Ricart fou el primer gran vapor del Poblenou al segle 
XIX, esdevingué parc industrial d’empreses a principis
del segle XX i, a partir del 1997, allotja aquest centre de
producció i investigació artística. El projecte de rehabilitació
es fa des del respecte per l’edifici, reconeixent el
seu caràcter i re-interpretant-lo per adaptar-lo al nou ús,
mantenint les cicatrius de les transformacions i afegint-ne
de noves. L’espai no pretén ser estàtic i formalista, sinó
contenidor de l’activitat que s’hi desenvolupa, mutable i
espontània.

La Central del Circ forma part del programa Fàbriques
per a la Creació, on es transformen espais de la ciutat
en centres de creació per arts escéniques, en moviment
o emergents. La rehabilitació de l’espai Gruta del Fòrum,
té com a objectiu cercar la llum en un espai semi-soterrat
just sota la gran placa fotovoltaica, que s’endinsa sota
el parc del Fòrum amb una longitud total de més de 130 m.
Compta amb diverses àrees: assaig i creació,
perfeccionament i cursos, lleure, magatzem i oficines.

El primer edifici de La Escocesa va ser una fàbrica tèxtil
d’estampats de la família Paul. A partir del 1877, el recinte
industrial el van ocupar diferents empreses que llogaven
part de l’antiga fàbrica, entre d’altres l’empresa Johnston,
Shields i Cia - La Escocesa (1894-1984), que li acabà donant
el nom. En aquests moments, La Escocesa acull una
vintena d’artistes residents dedicats especialment al camp
de les arts visuals.

L’actual Centre Cultural La Farinera del Clot és l’únic edifici 
que resta de l’antic conjunt de la Farinera de Sant Jaume, 
empresa dedicada a la mòlta del blat. Està bastit amb una 
estructura de ferro i maó vist, amb decoracions d’estètica
modernista. En rehabilitar-lo com a centre cultural, se
n’ha mantingut la fesomia original, afegint-hi un cos
transparent per a les comunicacions verticals. A l’interior
es conserven un bon nombre de peces i maquinària de
diferents tipus, procedents de l’antiga farinera.