25 Anys Jocs Olímpics Barcelona 92

Enguany es compleixen 25 anys dels jocs olímpics de Barcelona 92, esdeveniment que va servir per  transformar la ciutat i encarar-la cal segle XXI.

Ja des del 1980 l’ajuntament s’havia proposat dotar la ciutat de més espais públics, en un conjunt d’intervencions conegudes com “acupuntura urbana” encapçalades pel delegat d’urbanisme Oriol Bohigas, en el que posteriorment es coneixeria com “Model Barcelona”. Però el projecte olímpic va servir per augmentar l’escala de les intervencions, i fer-ho a nivell de ciutat. 

Els Jocs Olímpics van suposar una aposta per les inversions en infraestructures, desenvolupant-se un pla de millora dels accessos i la mobilitat. La situació de les 4 grans àrees olímpiques, Montjuïc, Poblenou, Vall d’Hebron i Diagonal, en els 4 extrems de la ciutat, va justificar el cinturó viari que havia d’unir-les, amb una clara voluntat de “requalificar les perifèries”. Un altre objectiu a més de la millora de la mobilitat a escala metropolitana amb la construcció de les rondes, va ser aconseguir obrir Barcelona al mar amb la col·locació de la Vila Olímpica en terrenys industrials costers obsolets. Així es van guanyar cinc quilòmetres de costa i platges urbanes accessibles en transport públic. 

Les transformacions més importants es van concentrar en quatre àrees olímpiques:

La Vila Olímpica del Poblenou és l’àrea que concentrà més inversió. Es va fer seguint un Pla Especial d’Ordenació Urbana elaborat per l’estudi MBM, en una antiga zona industrial envoltada per un entramat de vies fèrries, que es va convertir en una zona residencial oberta a la façana marítima. 

L’àrea de Montjuïc, segona en inversió, va acollir la majoria de les instal·lacions esportives. Es completà la urbanització de la muntanya iniciada amb l’exposició universal de 1929. 

La intervenció en l’àrea del Vall d’Hebron, va permetre articular els barris de la Teixonera, Penitents, Montbau i el Carmel, i s’hi van construir varies instal·lacions esportives per les competicions de ciclisme, tennis, tir amb arc o voleibol, a més d’habitatges que van servir per acollir els periodistes dels jocs.   

Finalment, l’àrea Diagonal, a més de les instal·lacions esportives, guanyà equipaments hotelers, oficines i zones de comerços, afectant la transformació de municipis veïns com l’Hospitalet i Esplugues. Molt aprop, les Corts i Sarrià visqueren un canvi semblant amb la construcció de l’Illa Diagonal, creant una àrea de nova centralitat.

És per tot això, que en aquesta 8a. Edició, des del Festival d’Arquitectura de Barcelona, hem treballat una programació adhoc, i hem volgut posar focus en el llegat arquitectònic i la transformació urbanística de la ciutat en ‘Els 25 anys dels Jocs Olímpics  Barcelona 92’, i ha estat programat com a tema de l’any.

L’ Open Olímpic, aglutina una selecció d’edificis i d’autors per tal  d’aprofundir en aquestes transformacions, i mostrar, passats 25 anys, els equipaments de ciutat construïts per la cita i comprovar si va ser un projecte concebut pel seu ús definitiu amb voluntat de temporalitat durant els Jocs de Bcn 92. 

Hem triat una selecció de 16 edificis olímpics i un itinerari, que també rendeix homenatge a l’arquitecte de l’any i gran ideòleg de la transformació olímpica de Barcelona i que podràs consultar aquí:


EDIFICIS BARCELONA OLÍMPICA

HORTA-GUINARDÓ:

Hotel Alimara (Àrea Olímpica)

Velòdrom Municipal d'Horta

Pavelló de la República

 

DIAGONAL:

Escola Thau

 

SANT MARTÍ:

Centre Municipal de Vela

Delegació AEMET a Catalunya

Itinerari Vila Olímpica

 

SANTS-MONTJUÏC:

Estadi Olímpic de Montjuïc

INEFC

Institut Botànic de Barcelona

Museu Nacional d’Art de Catalunya

Pavelló  Alemany Mies Van Der Rohe

Piscina Municipal Montjuïc

Piscines Picornell

 

BADALONA:

Palau Municipal d’Esports (Pavelló Olímpic)
 

HOSPITALET DE LLOBREGAT:

Camp de Futbol (Estadi de Beisbol)