Josep Puig i Cadafalch

Aquest any 2017, és l’Any Puig i Cadafalch, any que commemora el 150è aniversari del seu naixement i els 100 anys com a president de la Mancomunitat de Catalunya.

Josep  Puig i Cadafalch és una de les figures destacades de Catalunya com a arquitecte, urbanista, restaurador i historiador de l’art de projecció internacional, a més de polític durant el període 1917-1922 com a president de la Mancomunitat.


En aquesta 8a edició del 48h Open House Barcelona, volem rendir homenatge a la seva obra amb una sèrie d’activitats programades especialment per a l'ocasió.

  1. Palau Macaya
  2. Casa Muley – Afid
  3. Palau Baró de Quadres
  4. Antiga Fàbrica Casaramona (CaixaFòrum)
  5. Can Serra (Diputació de Barcelona)
  6. Itinerari guiat amb inscripció (l'adjudicació de les places són per sorteig) - L'itinerari Puig i Cadafalch (inclou visites a: Palau Macaya (interior), Casa de les Punxes (exterior), Palau Baró de Quadras (exterior), Can Serra (exterior), Casa Puig i Cadafalch (exterior) i Casa Amatller (interior). Pots inscriure't al sorteig de l'itinerari per parelles. Prem aquest enllaç per apuntar-te

 

Descobreix més sobre Puig i Cadafalch:

Josep Puig i Cadafalch va estudiar arquitectura i ciències exactes. Entre 1892 i 1896 va ser arquitecte municipal de Mataró, on destaquen obres com la casa Coll i Regàs o la seva casa d’estiueig a Argentona. Després va construir nombrosos cases a Barcelona per a l’alta burgesia, com la casa Amatller i la casa Terrades o de les Punxes. Va participar en projectes com l’obertura de la Via Laietana, la urbanització de Montjuïc i l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929. La seva obra transita entre els moviments del Modernisme, el Noucentisme i el nou urbanisme.

Entre les seves obres més conegudes figuren la Casa Amatller (1898–1900) i la Casa de les Punxes (1903–1905). Fou especialista en art romànic de fama internacional amb múltiples obres publicades sobre aquesta matèria i promotor de les excavacions d'Empúries a partir del 1908.

Una obra de disseny molt coneguda i que ens explica el seu amor pel detall, és la ‘flor de Barcelona’ o ‘rosa de Barcelona’, un tipus de panot que fou ideat originalment per a la casa Amatller, però que posteriorment fou emprat per pavimentar nombrosos carrers de Barcelona, especialment a l'Eixample. Un disseny que s’ha acabat convertint en un símbol característic i identificatiu de la Ciutat Comtal.

Entre els anys 1892 i 1896 va ser arquitecte municipal de Mataró, on va desenvolupar la xarxa de clavegueram, la restauració de la creu de terme i va treballar en l'edifici del Rengle (el mercat cobert).

A Barcelona, com a urbanista va actuar en diverses intervencions i projectes:

1909–1911. Obertura de la Via Laietana: va dirigir la segona fase de les obres, entre la plaça de l'Àngel i el carrer de Sant Pere Més Baix.

1923. Projecte de reforma de la Plaça de Catalunya, que es duria a terme a l'època de Primo de Rivera amb alteracions importants recollides en un projecte de Francesc de Paula Nebot.

1913–1923. Reforma de l'àrea de Montjuïc: per a allotjar l'Exposició Internacional de 1929. Puig va establir els criteris definitius per a configurar la plaça d'Espanya amb una semblança a la plaça de Sant Pere del Vaticà. Era un punt de partida monumental cap a un escenari també monumental format pels diferents nivells de la muntanya, amb brolladors, jardins i, al final de les escalinates, el teló de fons del Palau Nacional de Montjuïc.

El 1912 va ser nomenat president de l'Associació d'Arquitectes de Catalunya. Deixeble de Domènech i Montaner, va viure a cavall de dues èpoques artístiques: el final del modernisme i el principi del noucentisme.

En reconeixement a la seva trajectòria professional, diverses universitats li concediren el títol de Doctor honoris causa.

 

Amb la col·laboració de Cases SingularsAjuntament de Barcelona- Districte de l'Eixample i Generalitat de Catalunya 

 

 

Edificis relacionats